Drive, experiencia audiovisual

Cuando vi "Drive" quedé sumido en una absoluta fascinación. No sé bien como explicar el género de ésta película; es un thriller sí, pero decir eso es quedarse a medias. Es algo "neo-noir", o lo que es lo mismo, nuevo cine negro; pero tampoco sería acertado. Es un video-clip gigante, aceptamos pulpo como animal de compañía, pero todavía no abarcamos el concepto total"drive".

Es su música, al más puro estilo electrónico minimalista, que recuerda a Daft Punk en "Tron Legancy"; es el protagonista, al que la película le queda como un guante y no imagino a otro como a Kevin Spacy en "American Beauty"; son esos silencios necesarios y oportunos, que los pide la historia como en "Lost in traslation"; todo eso es "Drive".
Todo eso y mucho más, porque además de ser una de los baluartes del nuevo cine negro, es arriesgada y rompe con la forma de contar una película, restando importancia al guión y a los diálogos y exacerbando lo audiovisual, sin caer en la tentación de sobrecargar con efectos en posproducción.

Es por eso que "Drive", es una experiencia, más que una película. Es una de esas cintas que debes ver si quieres ser el protagonista de tu próxima conversación cinéfila. "Drive" es un ejercicio de estilo, de encanto sensual que fascina, de belleza. Porque aquí mola desde la chupa del conductor, hasta el carro que se gasta.
Está tan bien llevada a término, que a los personajes casi no les hace falta hablar, es más, si hablaran más, no sería lo mismo.

La película gira alrededor del conductor, que es así como se hace llamar; en su trabajo en el taller, de especialista en películas y en peligrosos trabajos sucios.  Y tanto gira y se recrea, que convierte la conducción en un arte. Si cuando acabas de ver la película no te dan ganas de ponerte unos guantes y conducir, es que estás muerto.

Su director Nicolas Winding Refn, no había hecho nada destacable hasta la fecha, y este es su primer galardón tras las cámaras, Palma de oro en Cannes (2011) al mejor director. Así que tranquilo, la película no es mala, a lo mejor no te gusta porque es muy moderna, pero mala no es.

Cinefórum Cineculpable complix un any

Al setembre del passat any va començar esta activitat, que se centra per un costat a fomentar la figura dels directors de la província i per un altre a mostrar curtmetratges no convencionals, fent la recerca al patrimoni audiovisdual del Festival Internacional de Curts Cineculpable.

 

Cinefórum Cineculpable ha complit un any de vida, emocionat per l'acollida que esta xicoteta activitat ha tingut entre els amants de l'art en curt. Hui fa un any varem començar en una xicoteta sala del Espai Jove, en el pis de dalt, érem 6 persones, totes evidentment amants fidels dels curts. Al mes següent, eixa habitació de reunions es va quedar xicoteta; una projecció de curts d'estil purament “underground” va cridar poderosament l'atenció entre els acòlits, que n'hi ha, d'este xicotet gran art audiovisual. Mes a mes, se va anar consolidant l'activitat, que ja ha comptat amb la presència de curtmetratgistes com Álvaro Beltrán, Sergio Tellols, Román Rubert, entre altres, que han aprofitat per a fer una “review” de les seues obres.

I és que tots els mesos, un artista local, projecta algun dels seus treballs i se sotmet a la taula redona que té lloc a l'acabar la sessió. És l'autèntica essència del Cinefòrum, poder parlar amb els autors, dels curts que s'han vist i del seu propi. Especial i fecunda va ser la xarrada amb “Dos primos muy primos” o amb els “Freaks in Black”, estos últims recentment jalonats en CIM (Cinema internacional de merda de Sueca) amb la seua obra “No invadirás Polonia”.

Aquest dimarts ens va visitar l'autor Vila-realense Cristian Micó, un artista totalment “outsider” i que toca tots els pals haguts i per haver-hi; en el seu bagatge individual ha escrit llibres, haikus, pinta, dirigix, compon i tot això d'una manera libèrrima i personal.

Recentment, Cristian va dur a terme la producció, guió i direcció del seu primer llarg, “la sonrisa japonesa”. Una cinta d'autor, gravada en vídeo digital i sense a penes pressupost, poc més de 3.000€.

Cristian va revisar en esta ocasió “Bon jour mon amour” i 'Dentro' (2003) , treballs disenyats per una mateixa ocasió, un curt dins de l'altre, però al mateix temps independents; produïts per la llavors incipient productora també de Vila-real “El Peatón”. La xarrada amb Cristià no va defraudar, un home entregat a la cultura zen, abnegat en la construcció i busca de nous camps artístics, que no defallix davant de les adversitats que viure de l'art comporten.

Però a més la sessió del dimarts es va compondre de:

1. “Argentina” d'Igor Zabala. Un moment precís, una mirada, un desig, i tota la resta no importa.

2. “Mosca” de Juan Arata. Continuem buscant com fer cine en un minut, de moment ho aconseguim.

3. “Los Planetas” de José Carlos Ruiz. I si les relacions humanes orbitaren com els planetes del sistema solar.

4. “Mariándula” de Darío J. Ferrer. Una història que narra, davall l'atenta mirada d'una xiqueta, un misteri en un poble xicotet.

5. “Bon Jour mon amour” i “Dentro” del Vila-realense Cristian Micó Ebro.

Des de Cinefórum volem donar-vos les gràcies a tots els que, acudixen i s'interessen per l'activitat, amb vosaltres tot va començar a funcionar. Complim un any, amb la vostra companyia, sense la qual, açò no tindria sentit.

Un ciudadano ejemplar

Cuando me dijeron de qué iba la película, perdí todo el interés por ella. Ya hemos visto muchas historias de venganzas, en la que todo sale a pedir de boca del vengador. No me interesa, ya ví "The punisher" y tuve suficiente.

Sin embargo, la gente me hablaba bien de "Un ciudadano ejemplar", y aún así, me resistía a verla. Hasta que un buen día, la puse.

Me arrepiento de no haberla ido a ver al cine, también de no hacerlo antes, aun en DVD. "Un ciudadano ejemplar" es una gran película con algo muy especial; una trama aparentemente vulgar que se tuerce y se retuerce y no te deja preveer lo que viene a continuación, aunque sea una simple historia de venganza. El hilo argumental te descoloca una y otra vez, te desconcierta y se vuelve imprevisible. Sabes que se va a vengar, pero no sabes cómo, cuándo y por dónde.

Es una película curiosa, en el minuto 30 jurarías que ya se ha terminado, que ya no hay nada más que contar. Te equivocas, te vuelven a engañar.

"Un ciudadano ejemplar" está a la altura de otras grandes películas como "S7VEN", o el "Silencio de los Corderos", a las que recuerda, aunque no podemos encumbrarla a obra maestra del cine, el resultado es bueno, digno y muy potable. El poso que te deja es el de haber visto una gran película.

Su director F. Gary Gray, ha firmado otros títulos interesantes, como "El negociador", "Italian Job" o "Be cool", que son películas discretas pero buenas. Sin embrago "un ciudadano ejemplar" está por encima de estos títulos, bien porque sea su última película, o porque en ésta, el guión (Kurt Wimmer) invitaba a éstos giros inesperados que te gustarán, al mismo tiempo que te desconcertarán.

Sessió del 26/06/12 Cinefórum Cineculpable Sessió especial coincidint amb el Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues

Sis curts triats per Cineculpable i la UPC es van projectar en l'Espai Jove.

Cinefórum Cineculpable en col·laboració amb la Unitat de Prevenció Comunitària de l'Ajuntament de Vila-real va preparar una sessió dedicada exclusivament a treballs que aborden la temàtica del consum de substàncies; aprofundint en la problemàtica social, el rebuig, i les situacions de risc que les drogues il·legals i legals comporten.

Hi ha curts històrics, de ciència-ficció i de continguts molt variats. Però al cap i ala fi, les obres reflectixen sempre una part de la societat. En esta ocasió, el món de les addiccions, de les substàncies prohibides i també les permeses, com és el tabac; que ha omplit la gran majoria de les cintes seleccionades per a l'ocasió.

Els treballs de la sessió de dimarts passat no són drames familiars o socials sobre el consum de drogues, tampoc documentals en primera persona com les televisions ens tenen acostumats. En Cinefórum Cineculpable preparem una sessió diferent i arriscada, com ja ve sent habitual. Allunyada de missatges institucionalsment i políticament correctes. Esta vegada els autors aprofiten el món de les addiccions per a tractar un tema tan delicat amb humor, a manera de clip musical, en curts d'escassíssima duració o amb autèntic doble missatge; res ortodox a pesar de tractar un tema tan delicat.

La sessió contenia:

1. No smoking d’Ylliana. Clip musical i mímic, aquest treball ens recorda aquell temps no tan llunyà, en el qual es podia fumar en el treball.

2. Room de Fernando Franco. Una pertorbadora història basada en fets reals, fruit de l'Escola de Cinema de la Comunitat de Madrid.

3. Silba Perfidia de César Esteban Alende. No és necessari que es parle de conductes addictives directament, n'hi ha prou amb insinuar-ho.

4. La herencia de mamá de Rishi Daswani. Cruenta història de dos germans enfrontats pels diners.

5. El fardo d'Iván Collado, Jordi Marín, Kike Sanz i Héctor Salvador. No sempre en tractar el tema de les drogues ens hem de posar seriosos, cap l'humor disbauxat.

6. Fumando es, pero… de Javier Marco. Com ja és tradició, un curt de curta durada, amb prou feines dos minuts.

Amb esta edició de Cinefórum vos diem fins després, tanquem per vacances. Però tornarem al setembre, amb més curts, més il·lusió i moltes novetats. Però sobretot, el més important és que estigueu ací, com sempre. Gràcies a tots els assistents de les diferents sessions de Cinefórum i també a tots aquells que en algun moment vos heu interessat per l'activitat, amb vosaltres tot va començar a funcionar.

Sessió del 29/05/12 Cinefórum Cineculpable Estrena “Nina” el curtmetratge que culmina el taller de vídeo del Espai Jove.

L'Espai Jove es va vestir gala per a una estrena molt especial; el resultat del Taller de vídeo que durant 6 mesos s'ha impartit en el propi Espai.

El curtmetratge “Nina” és l'experiència audiovisual que tots els integrants del taller han realitzat davall les directrius de l'autor Vila-realense Sergio Tellols, el qual ha comprovat “in situ” que el resultat ha sigut més que òptim. Sergio, curtmetrajiste de dilatada trajectòria a pesar de la seua exultant joventut, ha guiat els seus pupils, no sols acadèmica, sinó també pràcticament i són ells, segons va dir Tellols, els que s'han posat mà a l'obra en la producció de curt, jo només els donava algun consell, postil·le.

“Nina”amb els seus defectes i amb les seues virtuts, però amb una tremenda il·lusió que es va veure referendada pels comentaris dels allí presents en la posterior xarrada col·loqui.

Durant els seus ja més de 6 mesos de vida, Cinefórum Cineculpable, s'ha anat consolidant com una autèntica alternativa audiovisual, que tracta de mostrar aquells curts que difícilment tindran cabuda en grans certàmens. Eixos treballs arriscats, experimentals, diferents... Això és quelcom, que posseïxen els treballs com “Nina”, realitzat per alumnes novells, res acostumats als dogmes cinematogràfics i que quasi sense donar-se compte, impregnen en la seua obra el que de veritat porten dins i no es preocupen per agradar ni retre comptes davant ningú. Són obres pures, verges, encara no picades pel corró del comercial.

Per a l'ocasió, es van programar, a més de “Nina”, alguns curts “ad hoc” que van acompanyar a l'estrena. Els treballs triats són fruit d'experiències semblants, com són l'escola de cinematografia Andalusa, Madrilenya i altres tallers de vídeo i cine, que discorren per tota la geografia Espanyola. Obres que guarden per una costat la innocència del primer treball, i d'un altre, tot el potencial d'un autèntic curt d'autor. La sessió del dimarts es va compondre de:

1. “Requetemuerto” de M. Pablos Jiménez. Vetla, tot pareix tètric, encara que un no ho vullga.

2. “Para ser cajera del súper siempre hay tiempo” de Luis López. Una curiosa forma de comptar una història, partint de la més pura improvisació.

3. “La virgen puta” de Lola Salmerón. Una jove, manté una pertorbadora relació que li fa replantejar-se contínuament seguir avant.

4. “Padam” de José Manuel Carrasco. Les cites a cegues sempre ens oferixen hilarants resultats...

5. “Turno de noche” de Víctor Palacios. Un vigilant, càmeres de seguretat i la quietud de la nit, un còctel explosiu.

6. “Nashville” de Marta Pisa. El crim sempre té més d'una visió, la de l'autor i la del testimoni.

7. “Nina” del taller de vídeo de l'Espai. 

Sessió del 24/04/12 “Dos primos muy primos” en Cinefòrum Cineculpable

Quan Cinefórum va començar el seu camí, tots sabíem que a tard o d’hora arribaria este moment. La visita de “dos primos muy primos” va ser un dia especial per a la comunitat que seguix el món del curtmetratge; perquè representen l'autèntica essència del curt més pur. Xicotetes dosi, sense pressupost, idees espaterrants, i una posada en escena brutalment destrossadora; “los primos” aconseguixen que les seues històries, encara trencant els dogmes més innovadors del sèptim art, et facen més que divertir, trencar de riu.

El treball de diversos anys experimentant amb cada gag, amb cada efecte, perfilant i refinant quelcom tan difícil com fer riure, va desembocar en la compra dels seus capítols per una plataforma digital, que els va emetre durant 6 mesos i l'edició, d'altra banda, d'un DVD amb tots els seus gags.

En esta ocasió, “los primos” ens van visitar presentant un nou material, el seu documental 'Tú eso lo ves o no lo ves”. Una preada joia audiovisual que repassa la seua història, explicant a través d'una retrospectiva, com van ser els moments incipients dels cosins, amb les seues idees més primigènies, fins a tocar l'èxit i el reconeixement.

Durant la xarrada col·loqui, vam poder comprovar que els gags dels Vila-realencs Pascual Ibáñez y Cristian Font amaguen darrere un autèntic saber cinematogràfic i que poc o res, està deixat a l'atzar.

A més de “ Tú eso los ves o no lo ves”, vam poder veure:

1. “Present perfect” de Mikel Roda. Un sopar en família, tot és perfecte, llevat que cada invitat oculta un secret d'un altre.

2. “Strike 2” d'Arturo Prins. M'alce un moment, quan torne a la taula, un estrany està menjant del meu plat.

3. “Columba Palumbus” de Koldo Almandoz. Un curtmetratge visual, que sense diàlegs sorprén a l'espectador per la seua senzillesa.

4. “3 en playa” de Sergio Candel. Un curt que amb un sol pla, sense diàlegs i amb tres actors, compte una autèntica història que val la pena veure.

5. “Tú eso lo ves o no lo ves” de “dos primos muy primos”. 

6 mesos de Cinefòrum

Amb la sessió del passat 27 de març s'han complit sis mesos des de que al setembre de l'any passat, l'Espai Jove de Vila-real va acollir la primera sessió de Cinefòrum. Esta a priori arriscada iniciativa, que té com un dels seus fins, la revisió del patrimoni audiovisual del Festival Cineculpable, ha anat interessant cada vegada a més persones, que desposseïdes de la cautela inicial, han visitat les noves sessions de curts, que s'oferixen de forma gratuïta, tots els últims dimarts de cada mes, a les 19.00h.

En esta ocasió vam tindre l'oportunitat de departir amb Fili, el creador de “Trance” un curtmetratge “made in” Vila- real, que navega entre el món de l'oníric i la realitat, confonent a l'espectador, en una desconcertant història de desig. El resultat d'este treball va ser més que digne, a pesar de no comptar amb quasi pressupost i rodar en la seua pròpia casa, en condicions realment angostes. '”Trance” va ser el tret d'eixida per a este creador, que s'ha decantat més pel terreny del documental després del rodatge d'esta obra. Antoni Castelló i el seu alter ego creatiu Fili, dediquen la seua vida laboral i les seues inquietuds a un nou projecte personal InsolitLAB, una empresa que busca nous camins tècnics, formals i narratius, en la producció i exhibició de productes audiovisuals.

Fili, va ser al seu dia director de Cineculpable (02 a 05) , i és un reconegut fan del món del curtmetratge; així ho va fer veure en la taula redona després de les projeccions, on va estar acompanyat per Óscar Parra, amic i membre de la producció de “Trance”. Junts van realitzar una review passats 5 anys de l'estrena, explicant els amagatalls de la mateixa i els problemes de voler fer un treball professional sense mitjans econòmics. També va avançar que pensa presentar a l'edició d'enguany del Festival Cineculpable, el seu últim treball “24 mentiras”, que és com tota allò que toca, prometedor.

Es va poder veure a més les obres següents:
1. “Un corto”, de Diego García i Guillermo Navalón. Com es fa un curt? Ací vam tindre la resposta.
2. “RE”, d'Alberto Argüelles. Un accident de cotxe és el 'leitmotiv' d'este enorme treball que a la parell de pertorbador, està realitzat amb una impecable interpretació i millor fotografia.
3. “Theatron" d'Alberto Evagenlio. Inquietant i coratjosa història sobre un teatre amb tints de malson, on es posen a prova atributs com el valor, l'entrega i la capacitat d'acabar amb la vida d'un altre.
4. “Equipajes”, de Toni Bestard. En deu minuts, este treball tanca tots els condiments per a un curt perfecte. Un problema, dos persones, un sol ambient...

Vos esperem a tots en la pròxima edició de Cinefòrum Cineculpable, que serà el 24 d'abril a les 19.00h, en l'Espai Jove de Vila-real.