L'Espai Jove es va
vestir gala per a una estrena molt especial; el resultat del Taller de vídeo
que durant 6 mesos s'ha impartit en el propi Espai.
El curtmetratge “Nina”
és l'experiència audiovisual que tots els integrants del taller han realitzat
davall les directrius de l'autor Vila-realense Sergio Tellols, el qual ha
comprovat “in situ” que el resultat ha sigut més que òptim. Sergio,
curtmetrajiste de dilatada trajectòria a pesar de la seua exultant joventut, ha
guiat els seus pupils, no sols acadèmica, sinó també pràcticament i són ells,
segons va dir Tellols, els que s'han posat mà a l'obra en la producció de curt,
jo només els donava algun consell, postil·le.
“Nina”amb els seus
defectes i amb les seues virtuts, però amb una tremenda il·lusió que es va
veure referendada pels comentaris dels allí presents en la posterior xarrada
col·loqui.
Durant els seus ja més
de 6 mesos de vida, Cinefórum Cineculpable, s'ha anat consolidant com una autèntica
alternativa audiovisual, que tracta de mostrar aquells curts que difícilment
tindran cabuda en grans certàmens. Eixos treballs arriscats, experimentals,
diferents... Això és quelcom, que posseïxen els treballs com “Nina”, realitzat
per alumnes novells, res acostumats als dogmes cinematogràfics i que quasi sense
donar-se compte, impregnen en la seua obra el que de veritat porten dins i no
es preocupen per agradar ni retre comptes davant ningú. Són obres pures,
verges, encara no picades pel corró del comercial.
Per a l'ocasió, es
van programar, a més de “Nina”, alguns curts “ad hoc” que van acompanyar a
l'estrena. Els treballs triats són fruit d'experiències semblants, com són
l'escola de cinematografia Andalusa, Madrilenya i altres tallers de vídeo i
cine, que discorren per tota la geografia Espanyola. Obres que guarden per una
costat la innocència del primer treball, i d'un altre, tot el potencial d'un
autèntic curt d'autor. La sessió del dimarts es va compondre de:
1. “Requetemuerto”
de M. Pablos Jiménez. Vetla, tot pareix tètric, encara que un no ho vullga.
2. “Para ser cajera
del súper siempre hay tiempo” de Luis López. Una curiosa forma de comptar una
història, partint de la més pura improvisació.
3. “La virgen puta”
de Lola Salmerón. Una jove, manté una pertorbadora relació que li fa
replantejar-se contínuament seguir avant.
4. “Padam” de José
Manuel Carrasco. Les cites a cegues sempre ens oferixen hilarants resultats...
5. “Turno de noche”
de Víctor Palacios. Un vigilant, càmeres de seguretat i la quietud de la nit,
un còctel explosiu.
6. “Nashville” de
Marta Pisa. El crim sempre té més d'una visió, la de l'autor i la del
testimoni.
7. “Nina” del taller
de vídeo de l'Espai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario