Quan Cinefórum va començar
el seu camí, tots sabíem que a tard o d’hora arribaria este moment. La visita
de “dos primos muy primos” va ser un dia especial per a la comunitat que seguix
el món del curtmetratge; perquè representen l'autèntica essència del curt més
pur. Xicotetes dosi, sense pressupost, idees espaterrants, i una posada en escena
brutalment destrossadora; “los primos” aconseguixen que les seues històries,
encara trencant els dogmes més innovadors del sèptim art, et facen més que divertir,
trencar de riu.
El treball de diversos anys
experimentant amb cada gag, amb cada efecte, perfilant i refinant quelcom tan
difícil com fer riure, va desembocar en la compra dels seus capítols per una
plataforma digital, que els va emetre durant 6 mesos i l'edició, d'altra banda,
d'un DVD amb tots els seus gags.
En esta ocasió, “los primos”
ens van visitar presentant un nou material, el seu documental 'Tú eso lo ves o
no lo ves”. Una preada joia audiovisual que repassa la seua història, explicant
a través d'una retrospectiva, com van ser els moments incipients dels cosins,
amb les seues idees més primigènies, fins a tocar l'èxit i el reconeixement.
Durant la xarrada col·loqui,
vam poder comprovar que els gags dels Vila-realencs Pascual Ibáñez y Cristian
Font amaguen darrere un autèntic saber cinematogràfic i que poc o res, està
deixat a l'atzar.
A més de “ Tú eso los ves o
no lo ves”, vam poder veure:
1.
“Present perfect” de Mikel Roda. Un sopar en família, tot és perfecte, llevat
que cada invitat oculta un secret d'un altre.
2.
“Strike 2” d'Arturo Prins. M'alce un moment, quan torne a la taula, un estrany
està menjant del meu plat.
3.
“Columba Palumbus” de Koldo Almandoz. Un curtmetratge visual, que sense diàlegs
sorprén a l'espectador per la seua senzillesa.
4.
“3 en playa” de Sergio Candel. Un curt que amb un sol pla, sense diàlegs i amb
tres actors, compte una autèntica història que val la pena veure.
5.
“Tú eso lo ves o no lo ves” de “dos primos muy primos”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario