Sessió del 26/06/12 Cinefórum Cineculpable Sessió especial coincidint amb el Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues

Sis curts triats per Cineculpable i la UPC es van projectar en l'Espai Jove.

Cinefórum Cineculpable en col·laboració amb la Unitat de Prevenció Comunitària de l'Ajuntament de Vila-real va preparar una sessió dedicada exclusivament a treballs que aborden la temàtica del consum de substàncies; aprofundint en la problemàtica social, el rebuig, i les situacions de risc que les drogues il·legals i legals comporten.

Hi ha curts històrics, de ciència-ficció i de continguts molt variats. Però al cap i ala fi, les obres reflectixen sempre una part de la societat. En esta ocasió, el món de les addiccions, de les substàncies prohibides i també les permeses, com és el tabac; que ha omplit la gran majoria de les cintes seleccionades per a l'ocasió.

Els treballs de la sessió de dimarts passat no són drames familiars o socials sobre el consum de drogues, tampoc documentals en primera persona com les televisions ens tenen acostumats. En Cinefórum Cineculpable preparem una sessió diferent i arriscada, com ja ve sent habitual. Allunyada de missatges institucionalsment i políticament correctes. Esta vegada els autors aprofiten el món de les addiccions per a tractar un tema tan delicat amb humor, a manera de clip musical, en curts d'escassíssima duració o amb autèntic doble missatge; res ortodox a pesar de tractar un tema tan delicat.

La sessió contenia:

1. No smoking d’Ylliana. Clip musical i mímic, aquest treball ens recorda aquell temps no tan llunyà, en el qual es podia fumar en el treball.

2. Room de Fernando Franco. Una pertorbadora història basada en fets reals, fruit de l'Escola de Cinema de la Comunitat de Madrid.

3. Silba Perfidia de César Esteban Alende. No és necessari que es parle de conductes addictives directament, n'hi ha prou amb insinuar-ho.

4. La herencia de mamá de Rishi Daswani. Cruenta història de dos germans enfrontats pels diners.

5. El fardo d'Iván Collado, Jordi Marín, Kike Sanz i Héctor Salvador. No sempre en tractar el tema de les drogues ens hem de posar seriosos, cap l'humor disbauxat.

6. Fumando es, pero… de Javier Marco. Com ja és tradició, un curt de curta durada, amb prou feines dos minuts.

Amb esta edició de Cinefórum vos diem fins després, tanquem per vacances. Però tornarem al setembre, amb més curts, més il·lusió i moltes novetats. Però sobretot, el més important és que estigueu ací, com sempre. Gràcies a tots els assistents de les diferents sessions de Cinefórum i també a tots aquells que en algun moment vos heu interessat per l'activitat, amb vosaltres tot va començar a funcionar.

Sessió del 29/05/12 Cinefórum Cineculpable Estrena “Nina” el curtmetratge que culmina el taller de vídeo del Espai Jove.

L'Espai Jove es va vestir gala per a una estrena molt especial; el resultat del Taller de vídeo que durant 6 mesos s'ha impartit en el propi Espai.

El curtmetratge “Nina” és l'experiència audiovisual que tots els integrants del taller han realitzat davall les directrius de l'autor Vila-realense Sergio Tellols, el qual ha comprovat “in situ” que el resultat ha sigut més que òptim. Sergio, curtmetrajiste de dilatada trajectòria a pesar de la seua exultant joventut, ha guiat els seus pupils, no sols acadèmica, sinó també pràcticament i són ells, segons va dir Tellols, els que s'han posat mà a l'obra en la producció de curt, jo només els donava algun consell, postil·le.

“Nina”amb els seus defectes i amb les seues virtuts, però amb una tremenda il·lusió que es va veure referendada pels comentaris dels allí presents en la posterior xarrada col·loqui.

Durant els seus ja més de 6 mesos de vida, Cinefórum Cineculpable, s'ha anat consolidant com una autèntica alternativa audiovisual, que tracta de mostrar aquells curts que difícilment tindran cabuda en grans certàmens. Eixos treballs arriscats, experimentals, diferents... Això és quelcom, que posseïxen els treballs com “Nina”, realitzat per alumnes novells, res acostumats als dogmes cinematogràfics i que quasi sense donar-se compte, impregnen en la seua obra el que de veritat porten dins i no es preocupen per agradar ni retre comptes davant ningú. Són obres pures, verges, encara no picades pel corró del comercial.

Per a l'ocasió, es van programar, a més de “Nina”, alguns curts “ad hoc” que van acompanyar a l'estrena. Els treballs triats són fruit d'experiències semblants, com són l'escola de cinematografia Andalusa, Madrilenya i altres tallers de vídeo i cine, que discorren per tota la geografia Espanyola. Obres que guarden per una costat la innocència del primer treball, i d'un altre, tot el potencial d'un autèntic curt d'autor. La sessió del dimarts es va compondre de:

1. “Requetemuerto” de M. Pablos Jiménez. Vetla, tot pareix tètric, encara que un no ho vullga.

2. “Para ser cajera del súper siempre hay tiempo” de Luis López. Una curiosa forma de comptar una història, partint de la més pura improvisació.

3. “La virgen puta” de Lola Salmerón. Una jove, manté una pertorbadora relació que li fa replantejar-se contínuament seguir avant.

4. “Padam” de José Manuel Carrasco. Les cites a cegues sempre ens oferixen hilarants resultats...

5. “Turno de noche” de Víctor Palacios. Un vigilant, càmeres de seguretat i la quietud de la nit, un còctel explosiu.

6. “Nashville” de Marta Pisa. El crim sempre té més d'una visió, la de l'autor i la del testimoni.

7. “Nina” del taller de vídeo de l'Espai. 

Sessió del 24/04/12 “Dos primos muy primos” en Cinefòrum Cineculpable

Quan Cinefórum va començar el seu camí, tots sabíem que a tard o d’hora arribaria este moment. La visita de “dos primos muy primos” va ser un dia especial per a la comunitat que seguix el món del curtmetratge; perquè representen l'autèntica essència del curt més pur. Xicotetes dosi, sense pressupost, idees espaterrants, i una posada en escena brutalment destrossadora; “los primos” aconseguixen que les seues històries, encara trencant els dogmes més innovadors del sèptim art, et facen més que divertir, trencar de riu.

El treball de diversos anys experimentant amb cada gag, amb cada efecte, perfilant i refinant quelcom tan difícil com fer riure, va desembocar en la compra dels seus capítols per una plataforma digital, que els va emetre durant 6 mesos i l'edició, d'altra banda, d'un DVD amb tots els seus gags.

En esta ocasió, “los primos” ens van visitar presentant un nou material, el seu documental 'Tú eso lo ves o no lo ves”. Una preada joia audiovisual que repassa la seua història, explicant a través d'una retrospectiva, com van ser els moments incipients dels cosins, amb les seues idees més primigènies, fins a tocar l'èxit i el reconeixement.

Durant la xarrada col·loqui, vam poder comprovar que els gags dels Vila-realencs Pascual Ibáñez y Cristian Font amaguen darrere un autèntic saber cinematogràfic i que poc o res, està deixat a l'atzar.

A més de “ Tú eso los ves o no lo ves”, vam poder veure:

1. “Present perfect” de Mikel Roda. Un sopar en família, tot és perfecte, llevat que cada invitat oculta un secret d'un altre.

2. “Strike 2” d'Arturo Prins. M'alce un moment, quan torne a la taula, un estrany està menjant del meu plat.

3. “Columba Palumbus” de Koldo Almandoz. Un curtmetratge visual, que sense diàlegs sorprén a l'espectador per la seua senzillesa.

4. “3 en playa” de Sergio Candel. Un curt que amb un sol pla, sense diàlegs i amb tres actors, compte una autèntica història que val la pena veure.

5. “Tú eso lo ves o no lo ves” de “dos primos muy primos”.