Mientras tenga mis piernas, un curt de rodat a Vila-real en 1979
Cinefòrum Cineculpable, a poc a poc, es va convertint en punt de trobada de molts arts, oficis i assajos; però ja és oficialment la casa del curtmetratge.
En esta sessió vam comptar amb un convidat molt especial, que va portar un curt expectant. El polifacètic veí de Vila-real Paco Canals (qui no ha sentit parlar d'ell alguna vegada) en una de les seues múltiples facetes, perquè també fa de director i productor. En esta jornada, Canals ens va brindar l'oportunitat de veure el seu curtmetratge "Mientras tenga mis piernas" rodat en format cine a Vila-real, el passat any 1979, des de llavors ha plogut i molt. Els allí presents vam poder veure com ha envellit el curtmetratge, després de trenta anys; i el salt de 8 mil·límetres a vídeo digital a totes llums esgarrifós.
Canales ens va explicar amb gran eloqüència la seua tècnica de gravació, amb una càmera súper 8 de l'època, amb pel·lícula Kodak caríssima i pràcticament sense mitjans. " Mientras tenga mis piernas" narra en 15 minuts la vida d'un adolescent rebel en un món assetjat per les drogues. La seua lluita particular en una Espanya que comença a obrir els ulls després de l'època Franquista. Els drames que allí es compten no són tan diferents com els que ens aguaiten hui en dia. En una seqüència de l'obra, el protagonista es passeja per una manifestació en la qual, milers de personen demanen al Govern més treball i menys ajudes; fet que va deixar perplexos els assistents a la xarrada, fent la sensació que durant trenta anys no hem solucionat res. És el que té la història, que està ací per a recordar-te el que no s'ha fet.
El curtmetratge atresora un alo reivindicatiu d'un futur millor, que potser encara anhelem aconseguir. Després del visionat del seu curtmetratge, Canales va dissertar sobre la indústria audiovisual de l'època, sobre la seua dilatada experiència en el camp del vídeo i va deixar a propis i estranys bocabadats; ens rendim davant d'un jove, que sense mitjans i sense diners, va rodar en cel·luloide un curt arriscat per a l'època.
Paco Canales, veí de Vila-real, sempre ha estat lligat al món audiovisual; des de sempre se li recorda càmera en mà, bé de fotos o vídeo. Ha sigut gerent de la seua pròpia productora de vídeo amb importantíssims treballs a nivell provincial i nacional; és també fundador i director gerent de l'ens local TEVE 4, que hui en dia continua emetent periòdicament.
En esta sessió vam poder veure també:
1. " La posibilidad de vivir", d'Agustín Martínez. Quan es patix un accident de cotxe, es planteja la vida d'una altra manera.
2. "Artículo 18", d'Alicia Van Assche. La Constitució Espanyola garantix el dret a l'honor, l'intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge...
3. "La Piñalta" de Manuel Llauradissa. Diu el refranyer Espanyol, allà on anares, fes el que veres.
4. "Stay", d'Álvaro López i H.R. Paternain. Poden 7 minuts generar terror autèntic?
5. "Lifestyle for men" de Borís Kozlov. Una àcida crítica als anuncis de productes masculins, forma de vida i estils.
6. "Mientras tenga mis piernas" de Paco Canals. Un curtmetratge amb més de 30 anys de vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario