Al setembre del passat any va començar esta activitat, que se centra per un costat a fomentar la figura dels directors de la província i per un altre a mostrar curtmetratges no convencionals, fent la recerca al patrimoni audiovisdual del Festival Internacional de Curts Cineculpable.
Cinefórum Cineculpable ha complit un any de vida, emocionat per l'acollida que esta xicoteta activitat ha tingut entre els amants de l'art en curt. Hui fa un any varem començar en una xicoteta sala del Espai Jove, en el pis de dalt, érem 6 persones, totes evidentment amants fidels dels curts. Al mes següent, eixa habitació de reunions es va quedar xicoteta; una projecció de curts d'estil purament “underground” va cridar poderosament l'atenció entre els acòlits, que n'hi ha, d'este xicotet gran art audiovisual. Mes a mes, se va anar consolidant l'activitat, que ja ha comptat amb la presència de curtmetratgistes com Álvaro Beltrán, Sergio Tellols, Román Rubert, entre altres, que han aprofitat per a fer una “review” de les seues obres.
I és que tots els mesos, un artista local, projecta algun dels seus treballs i se sotmet a la taula redona que té lloc a l'acabar la sessió. És l'autèntica essència del Cinefòrum, poder parlar amb els autors, dels curts que s'han vist i del seu propi. Especial i fecunda va ser la xarrada amb “Dos primos muy primos” o amb els “Freaks in Black”, estos últims recentment jalonats en CIM (Cinema internacional de merda de Sueca) amb la seua obra “No invadirás Polonia”.Aquest dimarts ens va visitar l'autor Vila-realense Cristian Micó, un artista totalment “outsider” i que toca tots els pals haguts i per haver-hi; en el seu bagatge individual ha escrit llibres, haikus, pinta, dirigix, compon i tot això d'una manera libèrrima i personal.
Recentment, Cristian va dur a terme la producció, guió i direcció del seu primer llarg, “la sonrisa japonesa”. Una cinta d'autor, gravada en vídeo digital i sense a penes pressupost, poc més de 3.000€.
Cristian va revisar en esta ocasió “Bon jour mon amour” i 'Dentro' (2003) , treballs disenyats per una mateixa ocasió, un curt dins de l'altre, però al mateix temps independents; produïts per la llavors incipient productora també de Vila-real “El Peatón”. La xarrada amb Cristià no va defraudar, un home entregat a la cultura zen, abnegat en la construcció i busca de nous camps artístics, que no defallix davant de les adversitats que viure de l'art comporten.
Però a més la sessió del dimarts es va compondre de:
1. “Argentina” d'Igor Zabala. Un moment precís, una mirada, un desig, i tota la resta no importa.
2. “Mosca” de Juan Arata. Continuem buscant com fer cine en un minut, de moment ho aconseguim.
3. “Los Planetas” de José Carlos Ruiz. I si les relacions humanes orbitaren com els planetes del sistema solar.
4. “Mariándula” de Darío J. Ferrer. Una història que narra, davall l'atenta mirada d'una xiqueta, un misteri en un poble xicotet.
Des de Cinefórum volem donar-vos les gràcies a tots els que, acudixen i s'interessen per l'activitat, amb vosaltres tot va començar a funcionar. Complim un any, amb la vostra companyia, sense la qual, açò no tindria sentit.
