miércoles, 30 de octubre de 2013

David Domingo en Cinefòrum

El Castellonenc David Domingo, artesà del cine en súper 8 mil·límetres, va visitar Cinefòrum Cineculpable.

La Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Vila-real va presentar una nova edició de Cinefòrum el dilluns 27 de maig, amb David Domingo com invitat estrela. David Domingo també conegut com "Stanley Sunday" o "Davidson", naix a València en 1973. Impressionat des de tendra edat pels discursos afirmatius de la incipient era del "blockbuster" a Hollywood, la seua carrera es construirà com un apassionat i sincer intent de perpetuació domèstica de tals epopeies cinematogràfiques. A primers dels noranta, mentres estudia la carrera d'imatge, inicia la seua carrera com a cineasta. Les possibilitats dels formats domèstics com el vhs o més tard el Súper 8, li permetran construir de forma artesanal els seus primers treballs, amb la inestimable ajuda dels seus amics, sempre disposats a eixir d'actors. El sentit de l'humor, una certa aroma "camp" i el llegat de cineastes "under" com Warhol, Zulueta, Kenneth Anger, Brosse Conner o els germans Kuchar es farà notar en els seus primers curtmetratges, com ara, "Súper 8" (1996) , "La mansión acelerada" (1997) , "Ataque en la jungla" (1998) , "El monstruo me come" (1999) , "Desayunos y meriendas" (2002) o "Peces de colores" (2003) . L'ús del 16 mm. per un costat i la tecnologia digital per un altre li permeten conquistar noves textures i formats.

L'any 2004 remunta el llargmetratge "El exorcista" i ho convertix en un musical amb cançons de Fatboy Slim, Daft Punk o The Doors. En el 2004 i el 2005 roda en la "habitación del fondo" de sa casa, dos llargmetratges, "Los productores" i "Gripe". En els anys posteriors fins a l'actualitat, continua alternant els diferents suports i formats. Continua treballant la tècnica del collage i del remuntatge ("Disney Attraction Highlighs NÚM. 1", 2009) i incorpora al seu camp d'interés la projecció multipantalla amb diferents projectors ("Navajazo", "Días tronados", 2010) . Estes sessions transcendixen el que seria una rutinària projecció gràcies al seu component d'espectacle, de performance i de joc amb l'espectador. A partir de l'any 2011 descobrix la música d'Afrika Pseudobruitismus, que li deixa una fonda empremta i li impulsa a fer una sèrie de videoclips per al mateix grup.

“Stanley Sunday" ens va oferir una sessió especial què feia una ullada tota la seua carrera en el món del curtmetratge i el videoart. 

I vam estrenar "Veïns" de la jove Paula Sebastián

El Dilluns 24 “Cinefòum Cineculpable va estrenar “Veïns”, el curt resultat del taller del vídeo de Sergio Tellols.
Des que l'activitat Cinefòrum va néixer, ho va fer pensant en aquells curts que veuen la llum sense pressupost i sense padrins, treballs que volen explicar una història original, allunyada de la cotilla del cinema comercial. Que millor que fer-ho amb el resultat del taller de vídeo, impartit pel director local Sergio Tellols i que es realitza en les instal·lacions del Espai Jove; sense sortir de l'ell, vam assistir l'esperada estrena de “veïns”.
Aquesta segona edició del taller ha tingut una dinàmica lleugerament diferent a la del curs passat. Durant la primera fase, la de l'escriptura dels guions, s'ha mantingut la mateixa estratègia que ja va funcionar en la passada edició i cadascuna de les alumnes ha desenvolupat la seva pròpia història de manera individual.
Però a l'hora de preparar el rodatge i de posar en imatges i el guió, s'ha canviat la mecànica. Mentre que l'any passat es va filmar un dels treballs entre tots els alumnes, a manera de pràctica final, aquest curs ha treballat el curtmetratge més enllà del guió i cada alumna ha desenvolupat el seu propi projecte en profunditat, elaborant un guió tècnic, conformant un equip bàsic de rodatge, triant els actors, etc. En definitiva, deixant llests els seus projectes des de la preproducció per poder ser rodats de forma imminent, sempre tenint en compte que el curs tracta de desenvolupar els seus curts des de l'absència de pressupost, amb bones idees i passió per davant dels mitjans tècnics i econòmics.
D'aquesta manera, es presenta curt "Veïns" escrit i dirigit per la jove Paula Sebastián de 19 anys, que repeteix, perquè és l'autora de "Nina", el curt del taller de l'any passat.
Però ja podem anunciar que en poc més d'un mes es rodarà "Al final del dia", d'Amelia Barberá, una altra participant del taller.
"Veïns", el curt que podrem veure el dilluns 24, tracta sobre l'obsessió d'una nena per la casa dels seus veïns, on creu que viu algú malgrat els seus visibles signes d'abandó. És una peça d'escassa durada, amb atmosfera terrorífica, protagonitzada per la jove Carla Martínez, secundada per Tomás Sánchez, Pau Ayet i Tonyi Vila.
A més de veïns, vam vore:
1. “Des de les entranyes”, de David Zaplana i Ana *Ballabriga.
2. “Uyuni”. De *Zac i *Mac
3. “Post it”, de José Más.
4. “Marias de l'O” de Carlos P. Santamaría.

miércoles, 18 de septiembre de 2013

Torna Cinefòrum Cineculpable amb l'estrena de "Al final del dia", un altre curtmetratge filmat a Vila-real.

Després d'en aturada estiuenca, Cinefòrum torna amb les piles ben carregades i moltíssims curtmetratges que oferir al seu públic, en aquesta tercera temporada de l'activitat.

Tornem a l'horari de sempre, l'últim dimarts de cada mes a les 19.00h, en el Espai Jove de Vila-real, amb entrada gratuïta.

Reprenem l'activitat de projeccions amb una estrena més a les nostres esquenes, en aquesta ocasió, el taller de vídeo del realitzador local Sergio Tellols, que s'imparteix anualment a "l'Espai Jove" (Regidoria de Joventut), torna a donar els seus fruits; ara li toca el torn a la directora Amelia Barberà, també de Vila-real, que estrena el seu tercer treball en el seua ja dilatada carrera artística "Al final del dia". Una obra de compta amb alguns actors de l'escena municipal molt coneguts com Tomás Ibáñez, Pau Ayet, Tonyi Vila i el polifacètic Raúl Puchol entre altres. Li acompanya un equip tècnic també del terreny, la qual cosa fa d'aquesta cinta, un treball imprescincible per tots aquells que s'interessen per l'art fet ací.

"Al final de dia" és el tercer treball d'Amelia Barberá, que ja ha dirigit diversos curtmetratges, video-clips, teatre... aquesta artista local de formació, acaba de finalitzar els seus estudis de comunicació audiovisual en l'UJI, i pretén fer-se un buit en l'escena cultural i professional. Aquesta obra és el resultat d'una tècnica pura, doncs no compta amb finançament i es podria dir que és un curt de baix pressupost o encara més, sense pressupost, doncs s'ha filmat amb allò que la directora tènia al seu abast, per la qual cosa ens trobem davant un exercici d'estil que irradia, talent i saber fer.

A més en la sessió del 24 de setembre podrem veure

1. "Niño balcón" de Pilar Palomero
2. "No te miento si te digo lo que pienso" de Rubén Senñor
3. "El meu amic invisible" Pablo *Larcuen
4. "Última parada" de Paz Quintero

5. "Al final de día" d'Amelia Barberà (Estrena)

martes, 23 de abril de 2013

Jovi contra el tiempo, una muestra de cine democrático

Moisés Romera y Marisa Crespo presentan su película interactiva, Jovi contra el tiempo, en el Cinefórum de Marzo en Vila-real



La película de Moisés Romera y Marisa Crespo, directores de Proyecta Films, nunca llegaría al final sin su público. El protagonista de Jovi contra el tiempo consulta con los espectadores todas sus decisiones y estos eligen por qué camino llevarlo. El sistema se basa en una aplicación de Android mediante la cual los presentes votan cada pocos minutos por su opción preferida. Jovi seguirá la que tenga más votos. Por eso, los directores de la película la presentan como una experiencia de “cine democrático”.
Las posibilidades de acción de Jovi son múltiples, sometidas a la voluntad del espectador. Según las decisiones que éste tome puede haber hasta siete finales distintos pero los caminos que el protagonista tome para llegar hasta ahí cambian en cada visionado. Para que todas las posibilidades de visualización tengan sentido Romera y Crespo han tenido que trabajar municiosamente cada una de las piezas. Explican que la estructura del guión debe ser muy básica para que la película pueda continuar de diferentes formas. Al final las múltiples tramas posibles se enlazan sin provocar saltos extraños ni vacíos en el espectador.
El atractivo de Jovi contra el tiempo no se limita a la novedad de decidir el destino del protagonista. Aunque su argumento sea por obligación muy sencillo, la película está repleta de momentos geniales en el que unos personajes más que peculiares provocan las risas de los espectadores. Además, el hecho de que el público elija por Jovi no le resta sorpresa a la trama ya que las reacciones del personaje logran que el argumento dé una vuelta de campana en los momentos más inesperados.
Los directores Romera y Crespo no prometen seguir con este tipo de films. Afirman que tienen muchos proyectos en mente, tanto de carácter interactivo como convencional. Aunque aseguran que les gustaría llegar a realizarlos todos, admiten que las películas como Jovi contra el tiempo dan mucho trabajo. Por eso, antes de tomar cualquier decisión esperarán a ver cómo reacciona el público ante la novedad. De momento, quienes pudieron experimentarla en el Cinefórum de Vila-real disfrutaron tanto de la película como de poder participar en ella.

Texto: Marina Valverde

lunes, 18 de marzo de 2013

Les veus de la nit de Xavi Manzanet en Cinefórum, sesión del 25/02/13


El Cinefórum Cineculpable, celebrado todos los meses en Vila-real, invitó ayer al director local Xavi Manzanet, que acudió con el corto documental Les veus de la nit, ganador del premio al mejor cortometraje provincial Manuel Villarreal y elegido mejor corto en valenciano en el XIV Festival Internacional de Cortometrajes de Vila-real en 2011. El trabajo de Manzanet revive la noche del intento de golpe de Estado del Coronel Antonio Tejero, el 23 de febrero de 1981, tal y como la vivieron cuatro trabajadores de Radio Popular en Vila-real que no se resignaron a interrumpir la programación, como había ordenado el Capitán General Jaime Milans del Bosch.
Para Xavi Manzanet la actuación de esos cuatro periodistas demuestra el poder de los medios de comunicación en su función de defensores de la democracia. Por su parte, Joan Soler, entonces director de Radio Popular, y los tres trabajadores que se quedaron junto a él en la emisora de Radio Popular, Manuel Molina, Gonzalo Juan y Xavier Manzanet, padre del director del corto, opinan que los medios que continuaron informando a la población jugaron un papel decisivo en la evolución de los hechos.
Además de los cuatro periodistas, protagonistas indiscutibles de Les veus de la nit, en el documental se exponen otros puntos de vista, como el de Pasqual Bernat, ex sargento que vivió en primera persona el envio de tanques a Valencia, o el entonces teniente de alcalde de Castellón, Vicent Pitarch. También cuenta con la última entrevista cedida por Enrique Monsonís, entonces presidente de la Generalitat Valenciana, que falleció una semana después de la conversación.
En la mesa redonda celebrada tras la emisión del documental el director vila-realense ha admitido que la historia de los periodistas que se negaron a cumplir las órdenes de los golpistas siempre había sido muy cercana a él porque gracias a su padre “la conocía desde pequeño”. No obstante, quería darla a conocer porque nunca se había tratado el tema del 23-F a nivel local y, además, le interesaba que la gente joven conociera como vivieron en su tierra un acontecimiento tan importante. Sobre todo, intentaba que entendieran la importancia de la actuación de los medios de comunicación ante un conflicto de tal magnitud.

Una crónica de Marina Valverde
http://www.monemonkey.com/2013/02/el-cineforum-de-vila-real-recuerda-el-23-f/

lunes, 4 de febrero de 2013

Sesión del 28/01/13 "Candela" de Sergi González


Comienza un nuevo año repleto de cortometrajes y desde Cinefórum queremos invitaros a que, mes a mes, disfrutéis de nuestra actividad.  
En esta ocasión nuestro invitado fue Sergi González, conocido director y productor local.

Sergi González (Vila-real 1971) ha dirigido varios cortometrajes bajo el seno de su propia productora “Dionisia Films” todos ellos con algún premio o mención, por lo que su calidad es incuestionable. Su corto más jalonado ha sido “Si sabes decir hello” en él se cuenta en primera persona la vida de un joven con síndrome de down; un trabajo reconocido en diversos certámenes de la geografía española tales como, Ponferrada, Medina del Campo, Vila-real, Palencia…
En la pasada edición de Cineculpable (2012) se alzó con el premio del público con su último trabajo “Nacimiento”.
Además, González, desde su propia productora, realiza trabajos audiovisuales como spots, documentales, video-clips y reportajes. Pero aún hay más, Sergi también escribe poesía, teatro y narrativa. Lo cual le convierte en el paradigma de un joven creador multidisciplinar. Y todo ello desde Vila-real.

Sergi visitó Cinefórum, siguiendo la terna particular de autores locales que protagonizan la mesa de debate al finalizar la sesión. En esta ocasión pudimos compartir con él su obra “Candela” (2006) filmada íntegramente en Vila-real, que cuenta con la magnífica interpretación de un actor de la escena Española como Fernando Cayo (La piel que habito, 23-F la película…)
Cómo anécdota, Sergi contó el periplo y el empeño de inflar su corto a cine, a 35mm. "Nos fuimos de madrugada a Image Film (Hospitalet de Llobregat), sin saber muy bien como se pasaba un corto de vídeo a Cine; fue una temeridad, pero al final es resultado fue bueno". Y es que Segi invirtió la friolera de 6.000 euros en el pase a Cine. "Eran otros tiempos, había "cash" y se podía hacer, aunque no lo repetiría jamás".
Respecto a "Candela" manifestó: "Hace años que no veía el corto, pero volvería a contar la misma historia; eso sí, ahora veo muchos errores técnicos que no volvería a repetir".

En esta sesión además de Candela pudimos ver:

1. “A solas”, de Fco Javier Rubio. Cuando la falsedad del hombre aparece en escena.

2. “Contranatura”, de Isaac Berrokal. Vive de tus padres hasta que puedas vivir de tus hijos.

3. “El cortejo” de Marina Seresesky. Quién dijo que no se puede ligar en un cementerio

4. “25 céntimos”, de Alejandro Mercé. Para que algo se acabe, algo tiene que empezar.

5. “Candela” del Sergi González. Si me voy antes que tu, prometo esperarte.

Cinefórum Cineculpable el último lunes de cada mes a las 20.00h, en el Espai Jove de Vila-real, con entrada gratuita.

lunes, 21 de enero de 2013

DJANGO UNCHAINED sin sorpresa no hay emoción


Bueno, casi han pasado 24h desde que ví "Django Unchained", y ahora la cosa está madurando mejor de lo que creía. Salí un poco disgustado con la duración de la película, porque se me había hecho un poco larga y eso me nubló el pensamiento. Salí con un dolor personal e íntimo de haber visto una  película de Tarantino que me había dejado casi igual, y eso es precisamente lo que me cabreó.
Porque a mí, me pasan dos cosas cuando acabo de ver una película en el cine, a saber, o me digo a mí mismo: Joder qué película acabo de ver (REC) o me quedo igual (Master and Comander), y esta es de "Master and Comander", y me enfado porque es Tarantino, y sus películas me tienen que gustar, sí o sí. Pero parece que esto ya no pasa; y le he estado dando muchas vueltas y he resuelto lo siguiente: Tarantino ha perdido la capacidad de sorprenderme que otrora poseía, esa capacidad de sorpresa que otorga ver "Jackie Brown" o "Death proof" o en su momento, "Pulp Fiction".
Esa cualidad ha quedado diluida en Django, que por otro lado, es una gran película, depurada, con clase y estilo, con una buena interpretación, vestuario, plano y enfoque exquisitos, narrativa y guión muy, muy buenos... pero que ya no impresiona, que ya no te deja sumido en la estupefacción que te deja "Kill Bill" o "Reservoir Dogs". Esa sensación de estar ante una obra épica.
Lo único que me anima es que este hombre tiene esa capacidad, y la puede volver a destaparla cuando quiera, porque es uno de los mejores directores del panorama mundial.